Realisme Brut per la finestra

En un petit mercat de la meva ciutat hi ha una parada de verdures plena de llibres que om pot canviar per una moneda i llegir-los a casa. Vaig triar-ne tres, un de quan era petit, un de quan era estudiant d'italià i un d'aquells que es trien per intuïció. A dins hi havia un relat de Richard Ford de quan potser era un desconegut a la meva illa. El relat d'un viatge en tren on ens flashegen les vides de cinc persones-personatges. I fent interlecturalitat, vaig decidir llegir-ho en el meu matí perdut, avui, o potser ahir. L'única diferència entre ahir i avui és que puc recordar qui seia al meu davant: una senyoranoia que em mirava, vestida de negre, interrogant-me en els papers que jo duia entre les mans. Ha baixat molt abans que jo, tot i que mai es podrà dir que sigui llarg el meu camí.