Mirava el meu globus roig sobre el mar i he m'he deslligat la sabata per aconseguir-lo capturar. Impossible. No m'ha volgut acompanyar. I ara resto mirant com s'enfila ben amunt el meu globus perdur al final d'aquest estiu. Enyoraré fins l'any vinent el tren vora la mar.
Només vull demanar que aquell que en un tren vegi sucar el meu globus a l'oceà, m'envii el seu retrat i també jo el podré acomiadar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada