Un noi alt, cepat, negre amb trenes xiuxiueja amb anglès proposicions obscenes a una noia de pantalons vermells tot pujant les escales de la darrera estació. Ella accelera, vol escapar sense córrer. Però ell no es rendeix. La deixa avançar uns metres i renega en anglès, remuga amb un tetrabrick de vi barat a les mans. El vi s'olora de lluny.
Les escales no acaben, ell s'acosta, fora es fosc. De cop però, un altre noi negre para el primer i li pregunta d'on és. I s'inicia una conversa que permet a la noia dels pantalons vermells fugir, arribar a la superfície, tombar la primera cantonada i deixar al seu darrera la seva historia de por.
Tot això no queda tant lluny de la funeraria de Haddam.
K.
Fa 6 mesos
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada