Tristor

Necessito dir-li a algú que estic com estic, quela tristor m’ennuega.

I em sento buit, incapaç de treure de dins aquest sentiment que tinc.

No em puc concentrar en res.

No se què puc fer ni si puc fer gaire.

L’amistat és sentir un dolor a dins quan veus a un amic com el veia ahir? És sentir aquest neguit que tinc a dins, aquest moviment d’intestins i estomac que no fa més que recordar-me que ell no és ell i que els que l’envoltem creiem saber que podrà fer i que no podrà fer?

Però no li puc dir això al meu company de departament, que mira la finestra, ni a la fosca noia prima que passa tot buscant un diari gratuït de dilluns al matí, tot entrant al Vallès.

Vull cridar. Colometa... pots ensenyar-me a cridar???