"El dia de l'aniversari de la Naoko va ploure. En acabar les classes vaig comprar un pastis a prop de la universitat i vaig anar amb tren fins a casa seva. “Vint anys no es fan calla dia”, li vaig dir. “Ho hauríem de celebrar”. Si hagués estat al reves m'hauria agradat que ella fes el mateix. Deu ser trist estar sol el dia que fas vint anys. El tren anava ple corn un ou i es balancejava molt, de manera que quan vaig arribar a casa seva el pastis semblava les runes del Colosseu romà, Tot i així, amb les vint espelmes que havia. preparat clavades al pastis enceses, les cortines passades i el llum apagat, -vam reunir els ingredients d'un aniversari corn cal, La Naoko va obrir una ampolla de vi. Vam beure, vam menjar una mica de pastis i vam fer un sopar senzill.- Em sento una mica beneita, fent vint anys -va dir ella-. No estic gens preparada. Se’m fa estrany. Es com si alga m'empenyés cap endavant.
- A mi encara em queden set mesos. Ja em prepararé amb temps - vaig dir rient.
- Quina sort! Encara en tens dinou – va dir com si li fes enveja."
"Tòquio Blues, Norewegian Wood"
de Haruki Murakami.
Traducció de Albert Nolla
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada