La línia Chuo

"Em va portar al seu institut, que era a prop de l'estació de Yotsuya. En passar per davant de l'estació vaig pensar en la Naoko i en les nostres llarguíssimes passejades. De fet, tot havia començat allà. Vaig pensar que si aquell diu­menge de maig no ens haguéssim trobat a la línia Chuo la meva vida seria molt diferent. Tot seguit, però, vaig canviar d’opinió: encara que aquell dia no ens haguéssim trobat, la meva vida hauria acabat sent com era. Ens havíem de trobar, i si no hagués estat aquell dia hauria estat un altre. No tenia cap prova que ho demostrés, però es tal corn ho sentia.

La Midori i jo ens vam asseure en un banc del parc des don es veia el seu institut, un edifici elegant amb les parets cobertes d'heura. Sota els ràfecs de la teulada hi havia uns quants coloms reposant. Al jardí s'hi alçava un gran roure i, just al costat, una columna de fum blanc. La llum de les darreries d'estiu accentuava l'aspecte tèrbol i boirós del fum."

"Tòquio Blues, Norewegian Wood"
de Haruki Murakami.
Traducció de Albert Nolla

Aniversari

"El dia de l'aniversari de la Naoko va ploure. En aca­bar les classes vaig comprar un pastis a prop de la uni­versitat i vaig anar amb tren fins a casa seva. “Vint anys no es fan calla dia”, li vaig dir. “Ho hauríem de cele­brar”. Si hagués estat al reves m'hauria agradat que ella fes el mateix. Deu ser trist estar sol el dia que fas vint anys. El tren anava ple corn un ou i es balancejava molt, de manera que quan vaig arribar a casa seva el pastis semblava les runes del Colosseu romà, Tot i així, amb les vint espelmes que havia. preparat clavades al pastis enceses, les cortines passades i el llum apagat, -vam reu­nir els ingredients d'un aniversari corn cal, La Naoko va obrir una ampolla de vi. Vam beure, vam menjar una mica de pastis i vam fer un sopar senzill.

- Em sento una mica beneita, fent vint anys -va dir ella-. No estic gens preparada. Se’m fa estrany. Es com si alga m'empenyés cap endavant.

- A mi encara em queden set mesos. Ja em prepara­ré amb temps - vaig dir rient.

- Quina sort! Encara en tens dinou – va dir com si li fes enveja."

"Tòquio Blues, Norewegian Wood"
de Haruki Murakami.
Traducció de Albert Nolla

Passejades per Tòquio

Tot i així, la meva relació amb la Naoko va anar avançant.. De mica en mica ella es va anar acostumant a mi i jo a ella. Quan les vacances d'estiu es van acabar i vam encetar el segon semestre, ella va començar a caminar al meu costat com si fos la cosa mes normal del món. Vaig pensar que ja em veia com un amic, i a mi no em feia res caminar costat per costat amb una noia tan maca com ella. Vam continuar voltant per Tòquio sense rumb, pujant costes, travessant rius i vies de tren, caminant sense parar. No teníem cap destinació concreta. El que comptava era caminar sempre endavant, com si féssim una mena de peregrinació per curar les nostres animes. Si plovia caminàvem sota el paraigua.

Va arribar la tardor i el pati de la residencia es va co­brir de fulles de zelkova. En posar-me el jersei de màni­ga llarga vaig sentir l’olor de la nova estació. Com que les sabates que tenia se m'havien gastat, me'n vaig comprar unes de noves, d'ant.

No recordo gaire bé de que parlàvem en aquella època. Suposo que de res en especial. Com sempre, evitàvem dir res del passat, de manera que el nom d'en Kizuki no sortia gairebe mai en les nostres converses. No xerràvem gaire, i a mes ja ens haviem acostumat a seure en alguna cafeteria en un silenci absolut. "

"Tòquio Blues, Norewegian Wood"
de Haruki Murakami.
Traducció de Albert Nolla

Merchants' Special

"En algún lugar, a orillas del mar, el cielo, lo sé, está brumoso. El calor aprieta, y un olor metálico me entra por las fosas nasales. Las primeras nubes de una tormenta de verano ya se insinúan en el horizonte montañoso, y hace más calor donde viven ellos que donde vivimos nosotros. A lo lejos, en las vías del tren, la brisa permite oír al Mechant's special, de la red Amtrak, que pasa lanzado en dirección a Filadelfia. Y, gracias a esa misma brisa, un aroma a sal marina, que llega desde kilómetros y kilómetros de distancia, se mezcla con el confuso perfume de los rododendros y las últimas azaleas que plantan cara al verano".

El día de la Independencia
Richard Ford
Traducción de Mariano Antolín Rato.

"Elsewhere up the seaboard the sky, I know, reads hazy. The heat closes in, a metal smell clocks through the nostrils. Already the first clouds of a summer T-storm lurk on the mountain horizons, and it's hotter where they live than where we live. Far out on the main line the breeze is right to hear the Amtrak, "The Merchants' special," hurtle past for Philly. And along on the same breeze, a sea-salt smell floats in from miles and miles away, mingling with shadowy rhododendron aromas and the last of the summer's staunch azaleas."