Hem vist en els darrers dies dues pel·lícules que utilitzen el ferrocarril com a indicadors de distàncies. En una,
"Calle Mayor" de Juan Antonio Bardem, el tren ens separa sempre de la capital, de la vida de veritat i ens mostra l'isolament d'aquella ciutat de provincies on, per aborri
ment, es poden generar les bromes més cruels. En l'altre, el
"Conte d'hiver" de Rohmer, el tren és un més dels diversos transports que porten a la protagonista d'un lloc a l'altre, de la feina a casa la mare o als pisos dels amants, a Nevers (també llunyanes provincies respecte Paris)... Però per Rohmer, els transports, quotidians tots ells, son llocs importants. En ells, un dia, pot succeir qualsevol cosa que ens canvii el destí.
Hem vist en els darrers dies dues pel·lícules que utilitzen el ferrocarril com a indicadors de distàncies. En una, "Calle Mayor" de Juan Antonio Bardem, el tren ens separa sempre de la capital, de la vida de veritat i ens mostra l'isolament d'aquella ciutat de provincies on, per aborri
ment, es poden generar les bromes més cruels. En l'altre, el "Conte d'hiver" de Rohmer, el tren és un més dels diversos transports que porten a la protagonista d'un lloc a l'altre, de la feina a casa la mare o als pisos dels amants, a Nevers (també llunyanes provincies respecte Paris)... Però per Rohmer, els transports, quotidians tots ells, son llocs importants. En ells, un dia, pot succeir qualsevol cosa que ens canvii el destí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada