Ha pujat una estació després que jo. Ha pujat ràpid. No puc dir si ve o si va, si plega o si inicia el dia. El tren enfila Manresa i mentre a mi Bartebly se m'introdueix a l'oficina, ella utilitza el banc doble com a un "reclinium" antic. Beu aigua, menja una barra alimenticia i s'estira, amb els peus penjant al passadís, ara un amunt, ara l'altre. Una de les seves mans separa els genolls, l'altre tapa mig rostre, ocultant llavis i galtes. De tant en tant comprova si la miro. Una calavera resta dibuixada en els texans, una metxa rossa sobreviu en el cabell negre. Allà es queda. Jo i Bartebly marxem al polígon. Evidentment, preferiríem no fer-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada