Carolina

"Al final la Carolina, tota sola, va agafar un tren que l'havia de dur fins a Perpinyà. Allà la recolliria l'autocar dels andalusos i se l'endurien per veremar en algun punt de la riba del Roine. Els preparatius d'última hora i una conferència per telèfon amb el nòvio, entretallada d'interferències i rialles ploroses, li van dissipar definitivament els dubtes que li quedaven. La Carolina que va acomiadar-se dels seus pares, un dissabte al matí a l'estació de França, era una ànima en expansió. Dinou anys, quilòmetres, somnis. Tant sols dos mesos més tard, la Muriel que va atreure en Bundó, en un bordell de carretera a les afores de Lió, tocant a Fayzin, havia renunciat a qualsevol perspectiva i es limitava a sobreviure en terra de ningú."

"Maletes Perdudes"
Jordi Puntí