Hi ha trens pèrfids en blanc i negre. Es clar que també n'hi ha en color. Però així com n'hi ha trobades no previstes on es fan intercanvis d'assassinats com qui no vol la cosa, hi ha històries d'home d'enganyats. Enganyats per una dona ambiciosa com la que sedueix i s'aprofita del nostre pobre Fred MacMurray. Es clar que molt més tard, oblidat aquest paper, els tren tornaran a fer males passades al més envellit Fred, al mateix MacMurray.
El mateix MacMurray que un dia fa veure que és un altre i simula una mort que ell mateix ja ha comés, i tot per una dona que no estima, veurà que anys més tard el fet d'agafar el tren que surt de Nova York per tornar a casa l'allunya definitivament de la nostre pobre Shirley MacLaine. De "Perdición" a "El Apartamento" hi ha uns quants trens de distància. A més, en una hi és present i en l'altre només se'l cita... però el tren de "El Apartamento" és més pèrfid i malèvol. I ho és perquè el tren de quarts de nou és el tren que porta cap a la seva respectable casa a tots aquells executius d'asseguradores que han estat enganyant a les seves dones amb les secretaries de torn a l'apartament del pobre C.C. Baxter, mentre ell es pelava de fred als carrers de Manhattan.
"De Barcelona, per anar a Torrelles en tren, s'ha de baixar a l'estació de Marina de Torrelles. En aquest lloc, i connectada amb els trens principals, hi a una línia d'autobusos que després d'un viatge de dotze o tretze quilòmetres us deixa a la població." Josep Pla, El Carrer Estret, 1951.
