Crema Lahore

La india crema el 1947. Lahore crema el 1947 i els trens van plens de refugiats.

Marxen. Venen. Ploren.



A la meva estació les obres avancen i una nova passarel·la ens rep. El carrer que porta al poligon està en obres (com tots els carrers que creuen els pobles d'Espanya. I gents d'arreu, inclús de Lahore, estan reconstruint el que encara no ha estat destruït.

Llarg tren de carrega ja no hi és.

Ahir, tot esperant el Meu tren, va passar lent per davant meu un tren que d'uns 10 o 12 vagons de carrega, buits, convidant-me a pujar i avançar més enllà del meu destí real, casa meva... Era el tren de l'aventura, el tren dels desposseits, el tren del raïm de l'ira...

Un quart d'hora més tard, des d'una finestra dins un tren tancat, amb aire condicionat, vaig avançar els vagons de carregat buits. A fora plovia i l'aventura, que podria semblar menys aventura, ja no cridava tant i em vaig tancar dins de l'Índia de Rushdie.

Avui al matí, els vagons oberts ja no hi eren, jo tornava a la feina i de cop, sentia que havia perdut una aventura més... me'n queden d'altres, però aquesta ja no hi es.

Continuen però els missatges, les petites cartes,...