Fa dies que el tren m'arriba tard. Deu minuts cada dia. I cada dia hi ha gent diferent que son la mateixa gent que el dia abans. El ritme d'entrades i sortides d'un tren és com un rellotge que ens indica quan falta per arribar al nostre destí. Curiosament, el ritme ve marcat per tots aquells desconeguts que ens acompanyen dia rere dia, mentre un personatge inexistent com en Frank Bascombe ens omple de veritat amb una vida inventada.